dilluns, 10 de novembre del 2008

'Anònim Teatre' presenta "Godot, vas tard"

Anònim Teatre va presentar el passat 1 de novembre l'obra "Godot, vas tard". Un text viu, fresc, irònic i molt literari de Jordi Cussà.

El text ha estat creat per ser dut a escena amb quatre personatges que dibuixen una realitat molt personal que sembla ratllar l'absurd, en un primer moment, però que més tard veiem que no s'allunya tant de la quotidianitat de qui va vivint esperant el que no coneix i es distreu jugant a recrear-se, canviant-se els papers i experimentant, mentre espera. Una manera de viure que no s'allunya tant de les situacions humanes més quotidianes.

Fixem-nos, primer de tot, en la forma del text. Ben pocs són els exemples que podríem trobar, actualment, de teatre català contruït en decasíl·labs i rima consonant encadenada i, a més, amb un farcit de jocs irònics sobre el propi llenguatge.

D'entrada, aquestes característiques formals podrien suposar una barrera prou gran per arribar a qualsevol espectador corrent. Davant d'una composició de base poètica com és "Godot, vas tard", sembla difícil pensar que la interpretació pugui estar-hi a l'alçada...

I tant que hi ha estat!! La interpretació fantàstica dels tres actors: Ismael Vallejo (l'Isma), Carles (Litus) i Jaume Fígols i el paper destacat de l'actriu Ariadna Fígols ens han fet veure que ja no estem davant d'uns amateurs, sinó de persones amb talent i gran professionalitat que, a través de la rapidesa vertiginosa dels diàlegs (que sabem que requerixen un treball exhaustiu de ritme), van fer possible que la qualitat del text arribés al públic, tot i el desconcert inicial que provoca, qualsevol obra que trenca amb les convencions que estem acostumats a veure en el teatre.

Tot plegat és una mostra dels avantatges que té poder treballar, conjuntament, autor, direcció i actors en una petita ciutat on encara fumegen ideals, entre el foc de la Patum. Cercles de cultura i oci, units en un espai compartit, que fan de l'afeccionat un professional i del professional un cèlebre"ociós".

Felicitats, Anònim i Jordi! I gràcies per fer-nos gaudir del teatre una vegada més!

(Perdoneu, però no recordo el cognom del Litus, si algú me'l passa... merci) ;-)

5 comentaris:

Un mudo titubeante ha dit...

S'ha de ser francament agossarat per fer un remake de Beckett, però si es fa de Shakespeare...

Anònim ha dit...

El relat amb molt detall i el decasíl·labs és per parar-hi atenció.

Felicitats i ànims Mariona, que és genial el que fas!

Jordi

Mariona Linares ha dit...

Només és una visió molt personal... sense cap pretenció.
Gràcies per fer comentaris, això és el que, realment, dóna vitalitat al bloc!
Mariona

Anònim ha dit...

Moltes gràcies pels elogis Mariona, la veritat és que agrada molt que facis critiques a obres de teatre.
A veure quan podem venir a Terrassa, em vas dir que podries trobar un bolo oi?

Fins ara,
Ariadna

Mariona Linares ha dit...

Hola Ariadna,
M'hauries de passar la fitxa tècnica i el CD de l'espectacle per poder-lo "vendre" per aquí Terrassa, ok?
Si vols, passeu-m'ho per mail o quedem algun dia per Berga o Terrassa.
Molts records!!
Mariona