dilluns, 14 de juny del 2010

"Primaris" de Carles Mallol amb La Soga

A finals de maig vaig anar a veure "Primaris" al Tantarantana. Es tracta d'un nou muntatge del director-autor Carles Mallol (una de les joves promeses del teatre català) amb la companyia La Soga.

La meva motivació principal era veure actuar a la meva fantàstica profe de veu, la Marta Montiel, però també el tema de l'obra m'atreia molt: la violència a les aules.

L'obra em va enganxar des del primer moment. Potser destacaria que va ser gràcies a dos ingredients clau: el ritme i la tensió, que van fer-me mantenir l'atenció des de l'inici fins al final. Val a dir que els jocs de llum i so van ajudar moltíssim a crear l'ambient adequat.

Es combinaven breus monòlegs de cada professor, en què podíem gaudir de les diferents maneres d'interpretar les pròpies emocions segons la matèria que impartia cada docent, amb tocs d'humor genials, i escenes de grup plenes de tensió.

Trobo realment original la manera de tractar un tema tan dur i trist com és la por del professorat davant dels seus alumnes, així com, també, la impotència dels pares davant els seus propis fills. L'obra arribaria a ser una tragèdia amb totes les lletres, però està tan "estripada" i tan portada a l'extrem que la sensació de l'espectador queda embolcallada per un coixí fet a base d'empaties o simpaties que s'estableixen amb els personatges que, per això, l'obra esdevé una magnífica comèdia. L'autor sap de què parla i ho tracta amb una delicadesa crítica aclaparadora.

No podria dir quin personatge em va agradar més, ja que tots estaven fantàstics, ara bé, per "deformació professional", el professor de català, amb les anàlisis sintàctiques de les seves "neures" em va fer petar de riure.

Copio un fragment de la crítica del "El periódico" que sintetitza molt clarament l'encert en la tria de cadascun dels personatges. Jo no ho sabria pas explicar millor:

PERSONATGES ENCERTATS / L’elecció de personatges al servei de la comèdia no pot ser més encertada. Hi ha la caricaturesca directora (Marta Corral), que és també amant del ­desconcertat pare de l’alumna (Elies Barberà). Marc Garcia Coté és el professor de català, un tipus que defuig els problemes i que està marcat per la relació amb el seu pare. Marta Montiel encarna la individualista professora de química. La professora d’història és Elisabeth Vallès, ­aspirant a robar el càrrec a la directora, i el mostrari es completa amb Albert Puigdeuta, insegur professor d’educació física, que se sent a prop dels seus alumnes però que també n’acaba sent, com tots els altres, ­víctima.

Us animo molt a anar a veure "Primaris". Ara estan de gira per Girona!

Gràcies, Marta!!

PS. Catina, fantàstica nit!! S'ha de repetir!

divendres, 14 de maig del 2010

ABRACADAVER... una creació col·lectiva genial! Una bomba en potència...

"Abracadaver" és un muntantge teatral de creació col·lectiva que ha nascut de les ganes d'experimentar, improvisar i jugar a descobrir noves formes d'interpretació. Com molts d'altres muntatges s'ha creat sense un recolzament econòmic, sense subvencions ni productores. És per això que actualment exiteixen moltes obres que viuen en l'anonimat buscant algú que es digni a promocionar-les, cercant fer-se un forat en la cartellera d'algun teatre, participant en mostres i concursos.

"Abracadaver" hauria de tenir un públic ben aviat perquè és una obra molt potent, ja que s'ha fusionat l'energia i la vocació de tres actrius joves i un director que, tot i les dificultats de la distància dels diferents llocs de residència: París, Galícia i Barcelona, s'han trobat per explotar el millor d'elles mateixes i fer passar una estona inoblidable a l'espectador.

"Abracadaver" és una obra fresca, original i plena d'un humor delirant que la converteix en una bomba en potència.

Aquí en teniu un tast...



Video demo de la obra de teatro ABRACADAVER.
Una creación colectiva de Untold Theater. Tres hermanas son acusadas de asesinar a toda su familia y para poder afrontar el curso de los acontecimientos se ven obligadas a luchar contra su propia locura.
A veces la realidad puede ser más inquietante que cualquier cosa imaginable...
El montaje mezcla misterio con comedia y horror con inocencia en un ambiente que se mueve a ambos lados de la delgada linea que separa la realidad de la fantasía.
En la obra las tres actrices abordan una comunicación directa con el público, del que buscan una reacción inmediata y al que invitan a que libere su imaginación en torno a lo que está viendo.
Categoría: Comedia
Etiquetas: Abracadaver Lucía Mazarrasa Míriam Monlleó Ruth Garreta

dissabte, 23 de gener del 2010

"Num3r@lia" per passar-ho molt bé en família

El dia de sants innocents vaig emportar-me els meus nebots grans, el Roger i el Martí, a veure un espectacle molt especial a Barcelona. Resulta que el tió els havia cagat un "val per una entrada a l'espectacle Num3r@lia" a cadascun.

Així doncs, vam agafar els Ferrocarrils Catalans de bon matí i cap a la gran ciutat. Estàvem tots molt emociats. Ells no havien estat mai al Teatre Romea i ens vam fer fotos a l'entrada, que és realment molt bonica. Abans d'entrar vam comprar alguna "txutxe", perquè les tietes podem permetre'ns aquests luxes. Els dolços que compren les tietes no provoquen càries...

L'espectacle dels Comediants que vam veure fou fantàstic. Num3r@lia té tots els components per captar l'atenció dels nens i nenes dels nostres dies. L'argument, les imatges projectades, el vestuari, les cançons, l'escenografia, els personatges... tot plegat crea un ambient molt atractiu i instructiu alhora.

Vivim la vida d'una persona a través dels números que va trobant mentre es va fent gran. La idea és genial i els detalls que trobem ens sobten i captiven també als adults. El muntatge amb l'ús d'eines multimèdia ens mostra una nova manera de fer teatre adaptat als nostre dies. Els elements en 3 dimensions i el joc entre la imatge i la realiat està molt ben aconseguit.

És un espectacle del tot recomanable per veure'l en família. La llàstima fou que el dia que hi vam anar nosaltres, potser no arribàvem ni a la quinzena d'espectadors. És trist veure que coses tan bones tenen tan poc ressò.

Enhorabona!!