"Quin Geni!": un espectacle de luxe per a joves

La Companyia "El Sifonet"de Terrassa ha creat un espectacle per a joves que té tots els ingredients necessaris per atraure el públic adolescent.

Temes com les relacions amb els companys/es de classe (el treball en equip, la marginació, el passotisme...), els conflictes amb els pares, les primeres relacions amoroses, l'autoestima, etc... estan ben entrellaçats sota l'excusa d'un treball sobre quatre artistes, o genis: Elvis Presley, Marie Curie, Mercè Rodoreda i Leonardo Da Vinci.

Els estudiants que tenen la sort de veure l'obra, no només viuen l'espectacle sinó que, també, aprenen coses sobre aquests genis sense adonar-se'n. I gràcies a la feina en equip, ells mateixos aconsegueixen fer un treball genial!

Tot plegat és fruit de la creativitat de l'actriu Teresa Sanchez, que en aquest cas demostra grans aptituts com autora del text i directora de l'espectacle.

Cal destacar l'entrega incondicional de les actrius Mariona Anglada, Mariaje López i Sandra Ballbé, i de l'actor Juanma Palacios. Tots fan una interpretació acurada en consonància amb el contingut de l'obra i els seus destinataris. Són professionals i saben adequar-se a totes les situacions.

Molt bé!

Per + info: http://malatestapresenta.bloc.cat/post/13834/209793

"BARTRIAN(N)A": poesia i música al Teatre Alegria

La poesia d'Agustí Bartra va resorgir entre els acords de Miquel Pujadó dilluns passat al teatre Alegria de Terrassa. Aquest any s'han organitzat una sèrie d'actes per commemorar el centanari del naixement de l'escriptor. Un d'ells és aquesta "Bartrian(n)a", que recull en una sola paraula, els noms de Bartra i Anna.

A partir de textos de Bartra, Murià i Pujadó s'explica una mica la vida de l'escriptor. Dues parelles d'actors, a banda i banda de l'escenari. En un costat, dos lectors de Bartra en l'actualitat que comenten, narren i qüestionen la vida i obra de l'escriptor. En l'altre, els protagonistes, Agustí Bartra i Anna Murià, asseguts en un banc de vímet, sota una llum tènua, parlant en primera persona, recreant moments viscuts.

Així doncs, quatre actors/actrius de nivell (Rosa Cadafalch, Josep Minguell, Àngels Poch, Lluís Soler) s'encarreguen d'interpretar, bé, més aviat, llegir de forma dramatitzada, algunes pinzellades de la vida de Bartra: la seva personalitat, la relació amb la seva dona Anna Murià, alguns episodis destacats com la Guerra Cívil, l'exili a França i a Mèxic, i el retorn a Catalunya, concretament a Terrassa, on va morir l'any 1982.

Anna Murià, sempre al costat de Bartra, fou una intel·lectual de l'època, narradora, traductora i periodista. Sempre va restar, pel meu parer, massa a l'ombra del seu marit, però fou clau per consolidar l'obra de Bartra. Ja ho diuen, al costat d'un gran home, hi ha una dona encara més gran...

Miquel Pujadó, des del centre de l'escenari, juntament amb cinc músics (Esther Mas, Toni Rocosa, Santi Méndez, Eduard Altaba i Xarli Oliver), anava intercalant poemes de Bartra musicats. Em va agradar molt la música. Coneixia algun dels seus discs. Va ser una estona molt plaent. Havia passat un dia força estressant i aquell bàlsam estètic em va guarir.

En finalitzar l'obra, es va voler homenatjar també al recent desaparegut Josep Palau i Fabre, que morí el dia abans.

Actes per commemorar el centenari del naixement d'Agustí Bartra

"La forma de les coses" dirigida per Julio Manrique

Diumenge a la tarda, una escapadeta al Lliure per veure el nou espectacle de Julio Manrique "La forma de les coses".

És una obra molt original de Neil Labute que ell mateix va portar al cinema. Fou després de veure aquella adaptació quan el jove director Julio Manrique va començar a "barrinar" la manera de portar l'obra al teatre.

I tres anys més tard n'hem vist el resultat: una obra excel·lent! Ens endinsem en una situació creïble que amaga sorpreses inesperades. T'absorveix i et transporta. Quan entres veus unes coses, quan marxes, unes altres. I tot ha passat davant del teus ulls. Té un toc de màgia. És un joc brillant que diu molt del director.

Els personatges, interpretats per Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart i Marc Rodríguez, estan molt bé. Persones sense límits i canviants que, essent humans, són influenciables i estan supeditats als seus desitjos més profunds: ser estimat, ser admirat... Fins on pot arribar l'ànsia d'experimentar? Com podem transformar tot allò que ens envolta i, en concret, les persones?

Enhorabona, Julio!

(No puc evitar d'explicar que vaig conèixer el Julio Manrique fa molts anys. Vàrem coincidir a les proves de l'Institut del Teatre, anàvem al mateix grup. Ell no sé si es recordarà. de "la secretària rossa". Però a mi m'agrada seguir el que fa i estic contenta que hagi fet coses tan bones com aquest espectacle. Estic segura que li queda molta carrera d'èxits en el futur.)

"The Andersen Project": IMPRESSIONANT!

Aquest espectable és "la bomba!". L'escriptor i director de l'obra, Robert Lepage, és un geni. Feia molt de temps que no em quedava tan "flipada" en un teatre. Un sol actor (en aquest cas Yves Jacques, encara que altres vegades ha estat el propi director) es menja l'escenari durant dues hores, tot i que els efectes multimèdia són formidables i impactants. Tot està cuidat fins el més petit detall. És bellesa pura.
No us explicaré res més. Aneu-hi i punt. Només es fa 3 dies: 14, 15 i 16 de febrer al Teatre Lliure. Ah, sí, és en francès, subtitulada en català.

Gràcies, Jordi, per convidar-m'hi!

"El silenci del mar" al Teatre Alegria de Terrassa

Dijous passat vaig anar a la prèvia de "El silenci del mar", un muntatge teatral basat en l'obra de Vercors (Jean Bruller) i dirigit per Miquel Górriz.

Abans de començar l'obra, ja em va impactar la fotografia del programa, amb un Pere Arquillué vestit de soldat nazi amb un posat seriós que feia por de debò.

Els primers minuts van ser molt colpidors: una música eixordadora i la projecció d'unes imatges de guerra en blanc i negre feien pensar que seria un espectacle aterrador.

A continuació, un soldat missatger (Jaime Puerta) apareixia en la foscor, caminant solemnement sobre l'aigua, esquitxant amb fermesa a cada pas. Una imatge sonora preciosa, segurament la millor de l'obra.

No hi busqueu diàlegs plens de tensió, ni tan sols diàlegs. Penseu, més aviat, en una sèrie de monòlegs ben trabats que ens ajuden a conèixer un personatge vil i mesquí, però que, al cap i a la fi, no deixa de ser una persona. Una persona immersa en un conflicte massa gegant que passa una temporada, com tants altres soldats, a casa dels seus propis enemics.

S'estableix, així, una relació de silencis en plural, que evolucionen i canvien, que ens fan anar descobrint nous sentiments i noves emocions. En el cas de l'amo de la casa (Xicu Masó) podrem entendre els seus pensaments a través de la seva pròpia veu en off. Pel que fa a la neboda (Míriam Alamany) el silenci serà absolut i l'emoció, continguda i, no per això, la tensió creada serà menys forta i cruel.

La poesia de l'obra fa que els silencis conflueixin en un silenci més gran que ho envolta i banya, també literalment, tot.

+ info: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2727952
Dossier de premsa

"Frank V" als Amics de les Arts de Terrassa

El Grup de Teatre d'Amics de les Arts de Terrassa van representar, diumenge passat, l'opereta d'una banca privada titulada "Frank V" de Friedrich Dürrenmatt.

Un espectacle musical amb 16 actors/actrius, 7 figurants i 5 músics. Gairebé més persones a dalt l'escenari que a les grades...

Les ganes no els faltaven, l'escenari, el vestuari i el maquillatge, tampoc, tot molt ben aconseguit. Però potser la veu, a vegades, no arribava a l'objectiu pretès. Aquest fet, però, quedava compensat per la gràcia en la interpretació, en les coreografies i en la posada en escena en general.

Cal destacar, no obstant, algun actor que marcava la diferència, com el cas d'en Jordi Serra (Herbert), que deixava intuir certs dots especials en el cant.

Els dos protagonistes, en Franc V (Mènec Carreras) i la seva muller Ottilie (Anna Clariana), van demostrar una gran professionalitat, i van conduir l'obra durant les 3 hores, demostrant la seva veterania. També l'avi, en Frank IV, va tenir moments molt bons, així com, la prostituta Frieda (Maria Miralda) que va donar-hi el toc més sensual.

Hi acabaven de donar una vessant humorística la resta de membres de la banca, amb la bona interpretació de Jordi Donadeu (Paulí) i toc pallasso molt ben aconseguit d' Schmalz (Ernest Castañé) amb el seu escuradents permanent.

Una obra entretinguda i divertida, treballada i ben feta, que va fer possible que els meus dos nebots, de 6 i 9 anys, la seguissin i fessin bondat de principi a fi.

Felicitats a totes i a tots!

"El dia del profeta" de Joan Brossa

Divendres passat, a la Sala Petita del TNC, vaig assistir a l'estrena de "El dia del profeta". Es tracta d'una obra de teatre de Joan Brossa, més conegut com a poeta, que no pas com a dramaturg. Per això, el seu teatre està ple de símbols, sugestió i emoció. I també per això, no és fàcil d'entendre.

Una superposició d'escenes, sense una continuitat lineal, s'anaven succeint. Els actors i actrius, totalment versàtils, canviaven de personatges contínuamnet, el que s'anomena "fregolismes". Cal destacar la interpretació de l'Isaac Alcayde i la Rosa Renom.

He de dir que em va impactar l'aparició de l'actriu Pilar Rebollar a l'escenari. Potser pel poc costum de veure persones amb nanisme fora del circ o, precisament, per això, com que l'univers brossià és ple d'elements de la màgia, del circ, de la sarsuela, etc., vaig pensar que tot plegat feia un efecte ben curiós i, sobretot, agosarat.

La directora Rosa Novell, que ja admirava abans de veure aquesta obra, ha demostrat que és una professional "de cap a peus". El seu coneixement de Brossa, així com una gran lucidesa en la recreació personal d'un món tan singular, han donat lloc a una obra còmica, on es critica el poder i l'opressió, de forma original i provocadora.

Emocions amb "Coral romput"

Dijous passat, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, grans dosis de poesia amb "Coral romput".

Joan Ollé ha creat un espectacle amb gran sensibilitat. De fet, quan la matèria primera és de tanta qualitat, el resultat ha de ser bo per força. La poesia de Vicent Andrés Estellés, la guitarra de Toti Soler, la veu devallant del cel de l'Ovidi Montllor i la magistral interpretació d'un bon grapat dels millors actors/actrius de l'escena catalana actual: Montserrat Carulla, Joan Anguera, Eduard Farelo i Pere Arquillué... Què més es pot demanar?

Em vaig emocionar, sí, i molt. Estellés m'agrada i em transporta, no ho puc evitar. Era un cóctel massa fort de sensacions. Fou com una catarsi. M'alegro d'haver-ho viscut.

+info