Dijous passat, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, grans dosis de poesia amb "Coral romput".Joan Ollé ha creat un espectacle amb gran sensibilitat. De fet, quan la matèria primera és de tanta qualitat, el resultat ha de ser bo per força. La poesia de Vicent Andrés Estellés, la guitarra de Toti Soler, la veu devallant del cel de l'Ovidi Montllor i la magistral interpretació d'un bon grapat dels millors actors/actrius de l'escena catalana actual: Montserrat Carulla, Joan Anguera, Eduard Farelo i Pere Arquillué... Què més es pot demanar?
Em vaig emocionar, sí, i molt. Estellés m'agrada i em transporta, no ho puc evitar. Era un cóctel massa fort de sensacions. Fou com una catarsi. M'alegro d'haver-ho viscut.
+info
4 comentaris:
Avui dia que sovintegen els experiments en el teatre, on sembla que val més la parida tipus Biei que no pas la feina ben feta, el públic posat dret i aclamant amb bravos demostra: primer, que no hi ha tanta estupidesa com sembla; segon, que hauríem de calibrar molt i molt quin teatre es mereix un euro de diner públic.
Gràcies pel teu blog, que em permetrà parlar sobre el teatre.
Gràcies a tu, Ariadna, fer participar-hi!
Fins aviat,
Mariona
molt bé,
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada