'Anònim Teatre' presenta "Godot, vas tard"

Anònim Teatre va presentar el passat 1 de novembre l'obra "Godot, vas tard". Un text viu, fresc, irònic i molt literari de Jordi Cussà.

El text ha estat creat per ser dut a escena amb quatre personatges que dibuixen una realitat molt personal que sembla ratllar l'absurd, en un primer moment, però que més tard veiem que no s'allunya tant de la quotidianitat de qui va vivint esperant el que no coneix i es distreu jugant a recrear-se, canviant-se els papers i experimentant, mentre espera. Una manera de viure que no s'allunya tant de les situacions humanes més quotidianes.

Fixem-nos, primer de tot, en la forma del text. Ben pocs són els exemples que podríem trobar, actualment, de teatre català contruït en decasíl·labs i rima consonant encadenada i, a més, amb un farcit de jocs irònics sobre el propi llenguatge.

D'entrada, aquestes característiques formals podrien suposar una barrera prou gran per arribar a qualsevol espectador corrent. Davant d'una composició de base poètica com és "Godot, vas tard", sembla difícil pensar que la interpretació pugui estar-hi a l'alçada...

I tant que hi ha estat!! La interpretació fantàstica dels tres actors: Ismael Vallejo (l'Isma), Carles (Litus) i Jaume Fígols i el paper destacat de l'actriu Ariadna Fígols ens han fet veure que ja no estem davant d'uns amateurs, sinó de persones amb talent i gran professionalitat que, a través de la rapidesa vertiginosa dels diàlegs (que sabem que requerixen un treball exhaustiu de ritme), van fer possible que la qualitat del text arribés al públic, tot i el desconcert inicial que provoca, qualsevol obra que trenca amb les convencions que estem acostumats a veure en el teatre.

Tot plegat és una mostra dels avantatges que té poder treballar, conjuntament, autor, direcció i actors en una petita ciutat on encara fumegen ideals, entre el foc de la Patum. Cercles de cultura i oci, units en un espai compartit, que fan de l'afeccionat un professional i del professional un cèlebre"ociós".

Felicitats, Anònim i Jordi! I gràcies per fer-nos gaudir del teatre una vegada més!

(Perdoneu, però no recordo el cognom del Litus, si algú me'l passa... merci) ;-)

"Espectres" a Sant Cugat

Ja fa uns quants dies, el 23 d'octubre, les dues "maries" vam anar a l'Auditori de Sant Cugat a veure "Espectres" d'Henrik Ibsen. Aquest obra ja fa temps que ha estat a Barcelona i ha estat fent gira per Catalunya durant aquest any.

Una posada en escena de gran qualitat, amb una interpretació magistral d'Emma Vilarasau que demostra, una vegada més, que és una de les millors actrius del teatre català contemporani.

S'ha dit que "Espectres" és un dels drames més intensos d'Henrik Ibsen, i hi estic totalment d'acord. El drama d'una dona que vol recuperar el seu fill i que ha viscut tota la vida amagant la cara més amarga del seu marit, la seva torturada relació, per tal de salvar les conviccions d'un entorn hostil i superficial que censura els sentiments humans més profunds.

En contraposició amb el personatge que encarna Jordi Boixaderes, la protagonista necessita "dir la veritat" de les coses, fer desaparèixer els seus "espectres" del passat per augurar un futur millor al seu fill que torna a casa amb els seus propis "espectres".

Però la percepció del món i la manera de viure la vida, d'estructurar el propi món i la pròpia escala de valors no és la mateixa per a tots els personatges. Les reaccions, per tant, són imprevisibles i inquietants.

Com un vidre transparent, l'escenari es divideix en dos espais que són com els dos móns possibles: El que s'endinsa en els sentiments veritables i el que es mou per l'aparença superficial i senzilla de les coses, ocultant algunes realitats que no convé acceptar per viure amb tranquil·litat.

Una obra, doncs, plena de contradiccions que fa reflexionar l'espectador, provocant dubtes sobre quina és la millor manera d'actuar, depenent de les situacions, ja que el que per uns pot ser, o almenys semblar, bo, pot acabar per destruir les vides que ens envolten i, en definitiva, la d'un mateix.

Tensió, emoció, contradicció... un bon coctail de bon teatre.