Ja fa uns quants dies, el 23 d'octubre, les dues "maries" vam anar a l'Auditori de Sant Cugat a veure "Espectres" d'Henrik Ibsen. Aquest obra ja fa temps que ha estat a Barcelona i ha estat fent gira per Catalunya durant aquest any.Una posada en escena de gran qualitat, amb una interpretació magistral d'Emma Vilarasau que demostra, una vegada més, que és una de les millors actrius del teatre català contemporani.
S'ha dit que "Espectres" és un dels drames més intensos d'Henrik Ibsen, i hi estic totalment d'acord. El drama d'una dona que vol recuperar el seu fill i que ha viscut tota la vida amagant la cara més amarga del seu marit, la seva torturada relació, per tal de salvar les conviccions d'un entorn hostil i superficial que censura els sentiments humans més profunds.
En contraposició amb el personatge que encarna Jordi Boixaderes, la protagonista necessita "dir la veritat" de les coses, fer desaparèixer els seus "espectres" del passat per augurar un futur millor al seu fill que torna a casa amb els seus propis "espectres".
Però la percepció del món i la manera de viure la vida, d'estructurar el propi món i la pròpia escala de valors no és la mateixa per a tots els personatges. Les reaccions, per tant, són imprevisibles i inquietants.
Com un vidre transparent, l'escenari es divideix en dos espais que són com els dos móns possibles: El que s'endinsa en els sentiments veritables i el que es mou per l'aparença superficial i senzilla de les coses, ocultant algunes realitats que no convé acceptar per viure amb tranquil·litat.
Una obra, doncs, plena de contradiccions que fa reflexionar l'espectador, provocant dubtes sobre quina és la millor manera d'actuar, depenent de les situacions, ja que el que per uns pot ser, o almenys semblar, bo, pot acabar per destruir les vides que ens envolten i, en definitiva, la d'un mateix.
Tensió, emoció, contradicció... un bon coctail de bon teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada