És una obra molt original de Neil Labute que ell mateix va portar al cinema. Fou després de veure aquella adaptació quan el jove director Julio Manrique va començar a "barrinar" la manera de portar l'obra al teatre.
I tres anys més tard n'hem vist el resultat: una obra excel·lent! Ens endinsem en una situació creïble que amaga sorpreses inesperades. T'absorveix i et transporta. Quan entres veus unes coses, quan marxes, unes altres. I tot ha passat davant del teus ulls. Té un toc de màgia. És un joc brillant que diu molt del director.
Els personatges, interpretats per Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Xavi Ricart i Marc Rodríguez, estan molt bé. Persones sense límits i canviants que, essent humans, són influenciables i estan supeditats als seus desitjos més profunds: ser estimat, ser admirat... Fins on pot arribar l'ànsia d'experimentar? Com podem transformar tot allò que ens envolta i, en concret, les persones?
Enhorabona, Julio!
(No puc evitar d'explicar que vaig conèixer el Julio Manrique fa molts anys. Vàrem coincidir a les proves de l'Institut del Teatre, anàvem al mateix grup. Ell no sé si es recordarà. de "la secretària rossa". Però a mi m'agrada seguir el que fa i estic contenta que hagi fet coses tan bones com aquest espectacle. Estic segura que li queda molta carrera d'èxits en el futur.)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada