dimarts, 5 de febrer de 2008

"El dia del profeta" de Joan Brossa

Divendres passat, a la Sala Petita del TNC, vaig assistir a l'estrena de "El dia del profeta". Es tracta d'una obra de teatre de Joan Brossa, més conegut com a poeta, que no pas com a dramaturg. Per això, el seu teatre està ple de símbols, sugestió i emoció. I també per això, no és fàcil d'entendre.

Una superposició d'escenes, sense una continuitat lineal, s'anaven succeint. Els actors i actrius, totalment versàtils, canviaven de personatges contínuamnet, el que s'anomena "fregolismes". Cal destacar la interpretació de l'Isaac Alcayde i la Rosa Renom.

He de dir que em va impactar l'aparició de l'actriu Pilar Rebollar a l'escenari. Potser pel poc costum de veure persones amb nanisme fora del circ o, precisament, per això, com que l'univers brossià és ple d'elements de la màgia, del circ, de la sarsuela, etc., vaig pensar que tot plegat feia un efecte ben curiós i, sobretot, agosarat.

La directora Rosa Novell, que ja admirava abans de veure aquesta obra, ha demostrat que és una professional "de cap a peus". El seu coneixement de Brossa, així com una gran lucidesa en la recreació personal d'un món tan singular, han donat lloc a una obra còmica, on es critica el poder i l'opressió, de forma original i provocadora.

5 comentaris:

Rufus T. Firefly ha dit...

En Brtossa va escriure uns 350 textos de poesia escènica, però les seves estrenes es poden comptar amb els dits de la mà. Aquesta producció del TNC li fa, doncs, una mica de justícia, però presenta molts detalls altament criticables. A parer meu, el més greu és que no s'hagi limitat al text de l'obra, com si no tingués entitat per ella mateixa, sinó que hi hagi introduït fregolismes, ombres xineses, strip-teases i accions musicals que, per bé que brossians, hi totalment aliens i fora de context. La mateixa al·lusió al Brossa "personatge" no és més que un tribut a la icona divertida -gairebé caricatura- que els darrers anys de la vida del poeta tant agradava a determinats ambients, però que poc tenia a veure amb la seva obra i el seu rigor artístic.

Quant a la interpretació, ningú gosarà dir -no seria políticament correcte- que Pilar Rebollar no té registre vocal suficient per a interpretar teatre de text, i l'obra se'n ressent.

Mariona Linares ha dit...

Segurament tens raó amb tot el que dius. T'agraeixo sincerament el teu comentari.
Fins aviat,
Mariona

Aristarc ha dit...

Jo també hi vaig ser el dia de l'estrena i crec que el Rufus té raó amb el que diu. Havia llegit el text a fons i de seguida em vaig adonar que la Novell l'havia "trufat" massa. Pobre Joan Brossa, ni deu anys després de mort pot deixar de fer de "florero" estripat i torra-collons.

També vaig pensar això de la Pilar Rebollar. Sap greu, però el mínim que es mereixia el teatre de Brossa era una actriu que el sabés dir, i aquesta actriu no pot, senzillament. Ara, segur que cap crític no s'atrevirà a dir-ho.

Aurora ha dit...

Al Brossa Espai Escènic fan "la sorra i l'acadèmia", de Joan Brossa, que també es una obra de text. Malgrat les bones interpretacions de la Maria Molins i el Manel Barceló, la direcció escènica i d'actors és molt fluixeta. A més, tal com ha passat al Nacional, també recorren a barreges tan supèrflues com impertinents: hi han afegit dos trossos d'una altra obra de Brossa (Estació de Calinòpia) que s'hi assembla tant com un ou a una castanya. Felicitats pel bloc!

Anònim ha dit...

Hola
Estic fent un treball sobre Brossa i necesito informació sobre les obres provocadores i el cabaret de Brossa, ya que no trobo res per cap lloc... Haveure si algu hem pot ayudar.

Gracies