dilluns, 14 de juny del 2010

"Primaris" de Carles Mallol amb La Soga

A finals de maig vaig anar a veure "Primaris" al Tantarantana. Es tracta d'un nou muntatge del director-autor Carles Mallol (una de les joves promeses del teatre català) amb la companyia La Soga.

La meva motivació principal era veure actuar a la meva fantàstica profe de veu, la Marta Montiel, però també el tema de l'obra m'atreia molt: la violència a les aules.

L'obra em va enganxar des del primer moment. Potser destacaria que va ser gràcies a dos ingredients clau: el ritme i la tensió, que van fer-me mantenir l'atenció des de l'inici fins al final. Val a dir que els jocs de llum i so van ajudar moltíssim a crear l'ambient adequat.

Es combinaven breus monòlegs de cada professor, en què podíem gaudir de les diferents maneres d'interpretar les pròpies emocions segons la matèria que impartia cada docent, amb tocs d'humor genials, i escenes de grup plenes de tensió.

Trobo realment original la manera de tractar un tema tan dur i trist com és la por del professorat davant dels seus alumnes, així com, també, la impotència dels pares davant els seus propis fills. L'obra arribaria a ser una tragèdia amb totes les lletres, però està tan "estripada" i tan portada a l'extrem que la sensació de l'espectador queda embolcallada per un coixí fet a base d'empaties o simpaties que s'estableixen amb els personatges que, per això, l'obra esdevé una magnífica comèdia. L'autor sap de què parla i ho tracta amb una delicadesa crítica aclaparadora.

No podria dir quin personatge em va agradar més, ja que tots estaven fantàstics, ara bé, per "deformació professional", el professor de català, amb les anàlisis sintàctiques de les seves "neures" em va fer petar de riure.

Copio un fragment de la crítica del "El periódico" que sintetitza molt clarament l'encert en la tria de cadascun dels personatges. Jo no ho sabria pas explicar millor:

PERSONATGES ENCERTATS / L’elecció de personatges al servei de la comèdia no pot ser més encertada. Hi ha la caricaturesca directora (Marta Corral), que és també amant del ­desconcertat pare de l’alumna (Elies Barberà). Marc Garcia Coté és el professor de català, un tipus que defuig els problemes i que està marcat per la relació amb el seu pare. Marta Montiel encarna la individualista professora de química. La professora d’història és Elisabeth Vallès, ­aspirant a robar el càrrec a la directora, i el mostrari es completa amb Albert Puigdeuta, insegur professor d’educació física, que se sent a prop dels seus alumnes però que també n’acaba sent, com tots els altres, ­víctima.

Us animo molt a anar a veure "Primaris". Ara estan de gira per Girona!

Gràcies, Marta!!

PS. Catina, fantàstica nit!! S'ha de repetir!

1 comentari:

Catina ha dit...

Fantàstic el que comentes! He d'afegir alguna cosa sobre l'escenografia: els escrits a la pissarra de la sala de professors, el mobiliari, és el territori del professor que fa el que pot...
Em va entusiasmar el text: les "valències" de la professora de química (una llicó de química i també de vida), el discurs de la directora no té desperdici (recomanable per a aquells que han fet la ruta de jornades de portes obertes d'escoles i instituts i que ja no entenem el significat del mot "valors", aquesta paraula tan estranya i buida que sentim constantment en els discursos pedagògics).
Humor, sí, molt, però alhora autèntic terror i fred a la sang.
Em pregunto com pot ser que espectacles com aquest (i segurament molts altres), arriben a tan poquetes persones... ho dic ara, en què partits de futbol intrascendents omplen diaris, bars i tertúlies.
Gràcies, Mariona, per convidar-me!