dilluns, 16 d’abril del 2007

Activitat "plaent" sobre poesia

  1. Llegeix amb atenció aquest poema de Joan Salvat-Papasseit:

Mester d'amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

  • Ara escolta amb atenció la versió que el cantautor Josep Tero ha fet d'aquesta poesia, i que està recollida al disc "Lladre d'Amor". Un disc absolutament recomanable!
  • Ara et toca a tu, redacta un text argumentatiu (seguint l'estructura adequada) on s'exposi la teva opinió en acord o desacord amb el poema. Recorda que has de fer servir arguments, a favor i en contra. Mínim 80 paralules.
  • Llegeix, també, les opinions dels teus companys/es, i si cal, entreu en debat.

Endavant!
Mariona


2 comentaris:

Merce ha dit...

Mariona, pel que sembla el poema parla de l’amor i els petons més bé de parella, no obstant m’agrada molt el poema penso que te tota la raó, mai hem de fugir d’un petó o una carícia, una abraçada , a la fi només això ens endurem en aquesta vida plena de preses, el contacte físic dels que estimem o apreciem. Quan algú ja no té a qui estimar perquè l’ha perdut se’n penedeix de no haver-lo besat més.
I es per això que en aquesta vida els moments els em de viure amb la intensitat de saber que aquell en si mateix no tornarà més i viure cada dia com si penséssim que es l’últim que ens queda.

Merce ha dit...

En quant a la cançó que he escoltat de Josep Tero (per cert que no el coneixia i m’ha semblat que te una veu molt clara i bonica) ja se que no és la que has recomanat si no la que es titula “quan dic l’Escala” i és preciosa , extremadament emocionant i emotiva , reflecteix molt bé els temps de guerra i la repressió del moment i parla amb molta enyorança del seu poble l’Escala.
Quan tingui una mica més de temps escoltaré la versió de la poesia recollida al CD “lladre d’amor”.