diumenge, 11 de novembre del 2007

Teatre: "A la Toscana" a la Sala petita del TNC


Una vegada més, Belbel em va demostrar que és un geni de la creació dramàtica catalana del nostre temps. Sempre he pensat que serà un autor de referència per a molts estudiants dels anys que vindran i, per la meva sort, puc viure d'aprop les seves creacions amb les seves posades en escena com a director.

Em va semblar brutal, a la sortida del teatre, quan sentia comentaris de grupets de gent dient coses com "és una obra surrealista!", "però ho somiava o era real?", "crec que era més simple del que semblava"... Realment, el discurs dramàtic era un trencaclosques que demanava una certa atenció, però que, alhora, feia possible la sorpresa, les accions inesperades i el dubte que, sense voler, et fa pensar la petita frontera que hi ha entre el real i el somni.

Els actors, sobretot els masculins, eren una garantia d'èxit: Jordi Boixaderes i Lluís Soler. Per altra banda, em va sobtar la tria d'una de les actrius femenines. Mentre que Lluïsa Castell va estar fantàstica, dominant registres diversos i amb força atractiva, el personatge de Cristina Plazas, interpretat amb massa violència pel meu gust, va fer que no acabés d'assaborir l'obra. Deixant a banda el deix castellanoparlant del seu català (tot i reconèixer-ne el mèrit), crec que el to era bastant monòton i forçat, fins a extremir la veu en alguns moments.

Penso que hi ha moltes més actrius catalanes que "matarien" per un paper com aquest i que podrien funcionar molt millor. A vegades no entenc quin criteri se segueix per triar els actors i actrius al TNC...

De totes maneres, us recomano l'obra. A més, l'escenografia val molt la pena, original i minimalista, impactant i versàtil. Diguem-ne... moderna?