dilluns, 8 de desembre del 2008

"Els nois d'Història" al Goya

El diumenge 30 de novembre un bon grup de Pisaneros vam aconseguir posar-nos d'acord per anar a veure, bé, bàsicament, a l'Alberto! Un dels actors de l'espectacle "Els nois d'història" a qui tenim, alguna molt més que d'altres, molta estima...oi, Marta?

Vam passar una bona estona, l'espectacle és entretingut, els actors joves hi posen molta energia i ganes, i canten (molt bé, per cert!!), i es mouen amb coreografies ben estudiades i, fins i tot, algun toca el piano en directe.

Per altra banda, el professor (Josep M. Pou) és un personatge cansat, vell i amb els seus "vicis", però és molt admirat pels alumnes, ja que en les seves classes de llengua i literatura francesa deixen anar la seva creativitat, reciten poemes i s'ho passen molt bé. En aquesta obra, en Pou dóna certa idea del gran "divo" de l'escena del moment, sembla com si es fes un homenatge a ell mateix, i no pas sense mèrit, ja que és un dels millors actors que tenim!!

El conflicte que hi veiem és la dicotomia entre aprendre per la vida o bé aprendre per superar exàmens i arribar a aconseguir fites com, per exemple, entrar a les grans universitats de prestigi. Amb l'arribada d'un nou professor jove, la metodologia docent del vell professor és qüestionada, i fins i tot, la seva pròpia persona.

Finalment, no direm com acaba, però tampoc hem d'esperar que els temes de l'obra es tractin amb massa profunditat. Es deixen traslluir idees i caràcters, per a cada personatge, i les seves actituds, però sense valoracions ni disquisicions destacades.

Al final, potser queda un cert regust de "sobrevolar l'ambient", però es gaudeix dels petits moments de "glòria" de cadascun dels joves actors, i és clar, de veure l'Alberto com a "el guapo de la classe!".

Enhorabona, nen!! I que per molts anys segueixin els èxits!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo de teatre no hi entenc gaire. Per a mi, parlar de teatre és com navegar en una closca de nou en ple Atlàntic Nord. De tota manera m’ha agradat força el teu blog, per què hi veig una certa passió per fer país des de la vessant cultural. El teatre, la llengua escrita, l’ensenyament, han estat sempre unes eines molt importants per tirar endavant aquest país.
Ànims i endavant amb aquesta noble tasca.


Benjamí Aran Vidal

ha dit...

Va estar molt bé, és una obra que val molt la pena.