"Boscos endins"

"Boscos endins" em va agradar però no em va fer vibrar. És un musical basat en els contes de sempre (els dels Germans Grimm), però amb alguns canvis importants.

Si ve la primera part segueix l'argument real dels contes, a la segona, els personatges es revolten i actuen segons les seves pròpies idees. La cosa, per tant, ja no és tan idíl·lica i es complica.

Es mostren actituds humanes a través dels personatges, i això és original i sobte a l'espectador. Per exemple, es fa estrany que el príncep sigui infidel, oi? O potser no. Bé, tan se val.

L'escenografia, el vestuari, les màscares i el maquillatge em van agradar molt. Sobretot les casetes plegables, que permeten explicar els contes de forma simultània.

El personatge més aplaudit fou la caputxeta, i amb raó, perquè va fer una actuació fantàstica. La bruixa també, però no fou tan aclamada. Val a dir, a més, que el Carlos Gramaje, que fa de llop i de príncep, està molt més atractiu fent de Saïd a "Mar i Cel," que no pas aquí, tot i que el seu personatges estan molt ben aconseguits.

El cas és que el que més recordaré d'aquest espectacle serà l'atac de riure que vam tenir amb la Roqué. Seiem a l'amfiteatre, força endarrere, i volíem canviar de lloc a mitja primera part, i anar a un parell de seients de la segona fila que estaven lliures. Jo no ho veia clar, ens feia vergonya passar per allà al mig, i quan la Roqué es va aixecar vaig tibar-la endarrere, la butaca es va plegar i va caure de cul a terra!

No podíem parar de riure, ploràvem i el mal de panxa era terrible. Per sort, només les dues noies del costat van notar que alguna cosa ens passava...

Per acabar la crònica, una recomanació: si aneu a algun teatre del Paral·lel, us recomano que, abans, passeu pel "Quimet" un bar-celler molt bonic, on fan unes tapes impressionants amb vins de tot tipus (al carrer Poeta Cabanyes).