La poesia d'Agustí Bartra va resorgir entre els acords de Miquel Pujadó dilluns passat al teatre Alegria de Terrassa. Aquest any s'han organitzat una sèrie d'actes per commemorar el centanari del naixement de l'escriptor. Un d'ells és aquesta "Bartrian(n)a", que recull en una sola paraula, els noms de Bartra i Anna.A partir de textos de Bartra, Murià i Pujadó s'explica una mica la vida de l'escriptor. Dues parelles d'actors, a banda i banda de l'escenari. En un costat, dos lectors de Bartra en l'actualitat que comenten, narren i qüestionen la vida i obra de l'escriptor. En l'altre, els protagonistes, Agustí Bartra i Anna Murià, asseguts en un banc de vímet, sota una llum tènua, parlant en primera persona, recreant moments viscuts.
Així doncs, quatre actors/actrius de nivell (Rosa Cadafalch, Josep Minguell, Àngels Poch, Lluís Soler) s'encarreguen d'interpretar, bé, més aviat, llegir de forma dramatitzada, algunes pinzellades de la vida de Bartra: la seva personalitat, la relació amb la seva dona Anna Murià, alguns episodis destacats com la Guerra Cívil, l'exili a França i a Mèxic, i el retorn a Catalunya, concretament a Terrassa, on va morir l'any 1982.
Anna Murià, sempre al costat de Bartra, fou una intel·lectual de l'època, narradora, traductora i periodista. Sempre va restar, pel meu parer, massa a l'ombra del seu marit, però fou clau per consolidar l'obra de Bartra. Ja ho diuen, al costat d'un gran home, hi ha una dona encara més gran...
Miquel Pujadó, des del centre de l'escenari, juntament amb cinc músics (Esther Mas, Toni Rocosa, Santi Méndez, Eduard Altaba i Xarli Oliver), anava intercalant poemes de Bartra musicats. Em va agradar molt la música. Coneixia algun dels seus discs. Va ser una estona molt plaent. Havia passat un dia força estressant i aquell bàlsam estètic em va guarir.
En finalitzar l'obra, es va voler homenatjar també al recent desaparegut Josep Palau i Fabre, que morí el dia abans.
Actes per commemorar el centenari del naixement d'Agustí Bartra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada