Flotats em va fer creure "Stalin"

Dijous passat, aprofitant una oferta d'entrades per 10 euros, vaig anar a veure "Stalin" al Tívoli.

Abans però, vaig cercar a Internet una mica d'informació sobre Stalin. Encara que a COU havia estudiat la Revolució Russa i la Guerra Freda, encara tenia una mica de cacau mental entre Marx, Lenin, Trotsky i Stalin, i entre tsarisme, marxisme, comunisme i socialisme, i també sobre conceptes com col·lectivitzacions, els Kulacs, etc.

Crec que el repàs històric em va anar bé, així, només començar l'espectacle, quan van dir: Moscou, 1952, vaig pensar: "ok, d'aquí un any, Stalin morirà".

Anava a veure l'obra pensant que seria un monòleg llarg i feixuc i que potser no entendria res. Però la veritat és que, només a la primera escena, vaig divisar l'inici d'una trama sentimental entre dos personatges que, més endavant, es veu perjudicada per la influència d'"un personatge important del partit", un personatge que afirma diverses vegades: "Només sóc Stalin".


L'ambient és tens i cru. Tothom pot ser acusat de ser "un enemic del poble" i portat a matar, sigui o no culpable. Ningú no es revolta, però la intel·ligència de la no mentida en l'amor, arribarà a salvar la infermera jueva que tants punts tenia per ser un enemic més del poble.

Les mans que curen el dolor físic fan brollar els pensaments i les reflexions d'un Stalin, ara ja vell i malalt que, mentre justifica els seus actes passats, encara malda per seguir creant el seu personatge fins al final dels seus dies.

L'obra té un apunt final original. Transportats de sobte al nostre any 2007, un personatge hereu de la història de Rússia, cabdella la història i ens explica les conseqüències que aquesta tingué. Entre elles, dues a destacar: La primera: ell mateix, i la segona, l'"anècdota" del cuiner d'Stalin durant els útlims mesos de vida al camp, anomenat "Putin".

Bé, val a dir que, a mi, Flotats sempre m'ha agradat. El trobo un actor magnífic, un gran mestre. Sí, clar, amb un estil molt propi, però del qual tots podem gaudir i aprendre.

Res més, si us agrada el teatre, aneu a veure "Stalin".