diumenge, 2 de desembre del 2007

"El viatge a l'amor": Un llibre que fa pensar


El viatge a l'amor no és pas el primer llibre que llegeixo d'Eduard Punset, ara bé, potser tot seguit i amb tanta afició, sí.

Havia llegit fragments de El viatge a la felicitat. També algunes cosetes de L'ànima és al cervell, però com aquest últim, cap. Es veu que en té un al forn, a punt de sortir, que completarà la seva trilogia de viatges, i que tracta sobre el Poder. Bé, esperarem.

La lectura de El viatge a l'amor, diguem-ne que, m'ha anat bé. M'ha fet pensar coses, segurament òbvies per a molta gent, però que, a mi, m'agraden igualment. Seria com una autoajuda amb base científica.

Faré cinc cèntims d'algunes afirmacions que fa. Per exemple: que l'amor, com a desig de fusió amb l'altre, ja ve de la primera cèl·lula que va deixar de ser unicel·lular per unir-se a una altra. Per tant, tranquils, això de voler lligar no és només una cosa de l'edat.

Un altre exemple: que el fet que els homínids haguem evolucionat, posant-nos drets, alhora que el nostre cervell ha anat augmentant, ha fet que els nadons neixin prematurament, 12 mesos abans del que tocaria, ja que si no, no els podríem parir, no passarien. Per això, també, els nadons són tan indefensos i poc autònoms durant els dos primers anys de vida.

Més cosetes, que el preu que hem hagut de pagar per la sofisticació dels sexes i de l'especificitat dels nostres gens, ha fet que la mort sigui un fet molt transcedent entre els homínids. Si no hagués estat així, i fóssim com les cèl·lules, unes clons de les altres, la mort no tindria cap valor.

També és bona l'afirmació que pren Punset d'un escriptor, que ara no recordo, quan diu que la millor manera de superar el desamor és construint una nova il·lusió. I que el desamor sempre s'acaba superant, però que el sentiment que suscita és el mateix que sent el nadó quan s'allunya de la mare o bé, també, el dolor davant la mort.

Per enamorar-nos, es veu que la persona ens ha de despertar alguna cosa nova, que no puguem associar a cap cosa passada en el nostre record.

Que l'amor i la fidelitat a la parella és una pura qüestió de supervivència i de possibilitat de reproducció.

Que l'antítesi de l'amor és el menyspreu.

... i moltes coses més.