"El Llibertí": es pot definir la "Moral"?

Dijous passat, al Poliorama, vaig poder gaudir d'una hora i mitja de bon teatre. Una comèdia de text filosòfic, que captiva, que et fa estar atent i no perdre el fil de les argumentacions. Alguns parlen de "vodevil filosòfic", d'acord.

Els personatges de l'obra es mouen amb gran ritme i dinamisme, amb frescor, alegria i sense complexes. Van guarnits amb vestits fastuosos, de colors vius, de l'època dels grans pensadors francesos del s. XVIII: Denis Diderot (el nostre protagonista), Jean-Jacques Rousseau, Voltaire, etc.

El leimotiv de l'obra és trobar una definició adient per a "Moral". Diderot és l'encarregat d'explicar aquest concepte a l'Enciclopèdia i, a partir de les situacions personals i anècdotes que viu en el present, durant l'estada a la casa de camp d'una amiga de l'alta societat, reflexiona i filosofa, sense arribar a trobar mai les paraules justes per definir un concepte de tal envergadura filosòfica.

Depenent de la situació o el cas, Diderot tergiversa els arguments, arribant, fins i tot, a contradir el que ha dit poc moments abans. La reflexió, d'aquesta manera, queda equilibrada, no podem dir, explícitament, que hi hagi un posicionament absolut sobre el comportament i la moral dels personatges. L'obra busca obrir la ment, pensar i decidir lliurement per un mateix.

L'obra té molta força perquè, tant en Ramon Madaula (Diderot), com Laura Conejero (Madame Therbouche), hi fan un interpretació brillant. Madame Therbouche és una dona maquiavèlica i misteriosa que, amb l'excusa de fer un retrat a Diderot, el sedueix i amaga secrets. Captiven el públic amb la sensualitat continuada, la seducció de les paraules i el gest, d'aquelles que, gairebé, et fan empassar la saliva i tot.

Diderot, que es passa tota l'obra dalt l'escenari, és un personatge que actua, segons ell, amb llibertat, fent el que sent, sense mentir, justificant la seva conducta amb raonaments propis. No obstant, per justificar l'opinió sobre els fets d'altres a qui ell estima, els raonaments són clarament oposats. I el que servia per defensar una cosa, ara ja no funciona i cal buscar nous arguments.

Segurament la dona, encarnada pels personatges femenins d'edats diverses, acaba tenint un paper més destacat de poder. La dona és més subtil i refinada de sentiments que l'home, vist com a més animal i més màquina.

Els acompanya Marta Millà (sí, sí, la de "Cal Brinco") en un paper molt còmic i entranyable, com a esposa de Diderot, que interpreta amb gran encert.

Cal remarcar, també, la interpretació d'unes joveníssimes Nausicaa Bonnín i Paula Vives que amenitzen l'obra amb la seva picardia i pressumpta innocència. La Nausica, segurament, té un pes més gran a l'obra i demostra més experiència dalt l'escenari.

En definitiva, que vaig passar una estona molt agradable.

Sobre el mateix autor d'aquesta comèdia, Eric-Emmanuel Schmitt, s'està fent a La Villarroel l'obra "Variacions enigmàtiques" que, ben aviat, espero poder anar a veure.