El dia d'Any Nou, primer dia del 2008, em vaig armar de valor i, vencent la ressaca de la nit anterior, vaig anar a veure Els Pastorets de Berga, originals de El Bressol de Jesús de Frederic Soler (Serafí Pitarra).A dalt del galliner del Teatre Municipal, amb una calefacció superior als 30 graus, em vaig ficar de seguida a la primera escena: "Revolta infernal".
Hi ha moltes coses que han canviat en aquests pastorets. Des de l'any passat, la direcció ha passat a mans d'en Frederic Roda i els canvis han estat notables i, jo diria, que amb gran encert. Els Pastorets d'ara, duren molt menys temps, s'ha passat de 4 a 2 hores (entreacte inclòs). S'ha ampliat l'escenari, potenciant així els canvis ràpids d'escena, amb varietat d'entrades i sortides, sense haver d'obrir i tancar cortines.
El fet que sigui una obra més curta, ha fet possible un treball molt més intens amb els actors. Estàvem acostumats a una cantarella contínua que fins i tot feia perdre el sentit del contingut. Actualment, s'assaboreixen més els diàlegs, les accions, els detalls d'interpretació i la part còmica o humorística de l'espectacle. Ara, quan fa riure, tothom riu. Abans, tot quedava tan difuminat i era tan llarg, que encara que hi havia moments de gràcia, no acabaves de riure mai del tot.
Enumero algunes novetats de l'obra, per a qui se'n vulgui fer una idea: l'inici amb el Satan penjat del sostre en un "gronxador"; el fet que una dona faci de Llucifer; el joc del Satan amb el titella (per cert, preciós); el casament d'en Garrofa celebrat amb un àpat popular; el nas d'en Garrofa ja no és un nas amb la goma de pollastre típica, sinó més aviat, el cap sencer d'un "pollastre-pallasso"; el nen Jesús del bressol amb flames ja no surt despegant com un coet, simplement no surt; etc.
Per altra banda, tot i retallar dràsticament el text, s'han recuperat fragments del text original, que relliguen el fil argumental de la relació Raquel-Jassè i fan més creïble la història d'amor.
Aquest any, a més, hi ha hagut un treball extra de coreografia. S'han inventat nous balls, de dimonis i de pastors que, segons el meu parer, han estat molt encertats, ja que hi donen un toc molt més tradicional i popular. Els dimonis, més que gimnastes desganats, ara són cucs llefiscosos que es mouen contínuament, s'arrosseguen i martiritzen. Els pastors i les pastores ballen amb energia, amb tossuderia, s'enfilen a la taula, volten, volen, criden, riuen... donen molta frescor a l'obra.
També s'ha tingut cura del maquillatge i la perruqueria, sobretot en els dimonis. Hem pogut veure la nova tendència infernal del cabell "crepat", molt adient, així com l'elaboració de petites obres d'art en les cares dels diables. No crec que ho hagi fet el "Casalets" tot sol, oi?
La música també ha acompanyat les novetats d'aquest any i, malgrat que no hi entenc massa, eren molt alegres i ben trobades. Un detall a destacar és un "solo" de saxo a ritme de jazz dins l'infern, sorprenent. Celebro, per altra banda, que hagin conservat les veus en off del final.
He penjat el cartell del programa en aquest bloc expressament i és que, per primer cop, hi ha un programa d'Els Pastorets amb el repartiment dels actors i actrius, els tècnics, director, escenògrafs, coreògraf, etc. Ja era hora! Ara ja no s'hi valdrà allò de...va, pugem-hi el nen perquè surti una estona, o bé, i si avui faig jo de...¿? Certament, m'han dit que els assajos han estat intensos, que es té cura dels detalls, que els actors/actrius estan molt contents perquè aprenen molt.
Segur que em deixo moltíssimes coses, però espero que hagi quedat clar que els aires nous als Pastorets de Berga han estat molt posititus. Han donat consistència i qualitat a un espectacle d'arrel tradicional que ha sabut combinar el to popular amb una genuïna modernitat.
El teatre era ple a bessar, per alguna cosa debia ser...
Felicitats a totes i a tots!
Per a més informació: Web d'Els Pastorets de Berga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada