No ho havia previst. Quan ja pensava que no aniria a veure el nou clàssic del TNC, la Roqué em regala l'entrada a l'últim moment! Doncs gràcies i cap allà!La novel·la em va captivar, la pel·lícula em va emocionar i l'obra de teatre... se'm va fer una mica llarga, però, en general, em va agradar.
El teatre era ple a vessar. Molta gent gran, d'aquella especialitzada en fer de comentaristes de l'obra en directe. "Mira!", "És aquella de...", "La que surt a...", "Està més grassa, no?"... També n'hi ha alguns que fan el lloro, sí, sí, quan els emociona una frase o els fa riure, la repeteixen al peu de lletra, i ben alt. Se'ls escapa i no se n'adonen, com si fossin a casa davant el televisor.
També hi havia el sector "lectura obligatòria de Batxillerat", que anaven amb el profe, oi Roger? Aquests es van comportar força, calia estar atents, ja que així s'estalviaven de llegir el llibre...
Per acabar la introducció del públic, cal destacar el tema "tos". Com tots sabem, si sentim tossir algú, sovint se'ns encomana. Doncs, la cadena va començar i al final un, que ja n'estava fins als nassos va dir en vulgar "A estossegar al carrer!". Així mateix... jo no m'ho podia creure.
I, esclar, tot això descentra una mica. Sort que l'escenari et crida. El muntatge és espectacular: edificis, carrers, vehicles, motos, bicis... Una bona recreació d'ambient, però, tot i el gran esforç, personalment, crec que no queda ple. Els actors i actrius es fan uns bons tips de córrer amunt i avall per crear moviment i dinamisme, però hi ha molt espai buit i una certa sensació de "quiero y no puedo".
La Natàlia (Colometa), amb Silvia Bel, resulta un personatge bastant creïble. És un personatge que arrossega una tensió continuada, mai satisfeta, sempre patint. La Rodoreda, quan va escriure l'obra la va clavar. Un personatge producte del seu temps, fruit del moment històric, que lluita, que s'enfonsa i ressorgeix, però mai es pot dir que sigui feliç, sinó conformada amb la vida que li ha tocat viure.
(Continuarà...)
1 comentari:
Bé, res més a dir, tot ho a dit ella i el que s’ha deixat ja ho "continuarà", sols un petit comentari que m’ha FERIT profundament, després de mil anys de anar al teatre i pensar que hi entenia una mica, he vist que no, que no en tinc ni puta idea (perdó, és la meva manera de parlar) doncs faig el mateix que fa la "gent gran". Soc simple. M’agrada anar al teatre amb la Mariona doncs ella m’aporta la seva tranquil·litat i saber estar i jo...........bé doncs ........ no se pas si li aporto gran cosa “maldecaps”........ho ha de dir ella el que li aporto.....,malgrat tota la meva ignorància m’ho passo d’allò més be amb la Mariona" que em don la sensació que la conec de tota la vida. POTSER LA CONEC........endavant Linares , el mundo por montera. Ahhh, amb va agradar molt la plaça del diamant i la companyia immillorable, LA MEVA FILLA JUDITH I LA MARIONA. GRÀCIES A TOTES DUES PER AGUANTAR-ME.(durant quatre hores asseguda en una butaca). PETONARROS. MONT. ALIES LA “ROQUÉ”
Publica un comentari a l'entrada